AIGÜES TÈRBOLES

Santa Coloma de Farners, és una ciutat arrecerada a la muntanya i regada per dues rieres, una la Major i l’altra la de Castanyet o dels Frares. Dues rieres que, tret dels mesos d’estiu que són explotades fins a la extenuació pel regadiu, sempre porten un cabal prou important .
Des de temps immemorials sempre s’havia dit que la riera Major era suficient per al subministrament d’aigua de boca per a la ciutat. Només calia retenir-la mitjançant un embassament no gaire gran i dosificar-ne el cabal durant tot l’any de manera que durant les èpoques de pluges fos emmagatzemada al pantà i distribuïda en la temporada seca.
Es varen fer projectes constructius i totes les administracions veien amb bons ulls que la execució de l’obra de l’embassament de les Fosses era una solució de futur per l’abastament d’aigua de boca de Santa Coloma i alhora una assegurança per el regadiu de la zona de la Vall del Sot de Vallors.
Però, d’un temps ençà l’Ajuntament ha abandonant la idea de la construcció del pantà anomenat de les Foses a la carretera de Sant Hilari, es va embrancar en un projecte de portar l’aigua de boca a la ciutat mitjançant una connexió a la canonada d’ Aigües del Ter amb la qual transporta aigua del pantà de Susqueda a la potabilitzadora de Montmeló per a subministrar a la ciutat de Barcelona.
Desprès de gastar-se més de 15 milions de pessetes en el projecte que no se sap qui l’ha pagat, ara l’Ajuntament canviant totalment de plans, ens surt en que la millor solució per a Santa Coloma és portar aigua de la dessaladora de Blanes per al consum de boca. El preu de les obres tampoc queda curt. Un altra despesa sobre les espatlles del sofert consumidor.
Quina ironia més gran i quina disbauxa de diners. Primer un projecte que en un any a quedat obsolet, i ara hem de veure com ens volen portar aigua dessalada de trenta quilòmetres de distància per una canonada d’impulsió que val una milionada...
Quina ironia més gran quan anys enrere s’havia parlat de que si la pressa de les Fosses fos prou gran se’n podria derivar aigua per el consum de Lloret i de Blanes. Al contrari ara resulta que es del mar d’on ha de sortir l’aigua que ben aviat veurem el colomencs si no canvien les coses radicalment.
A Santa Coloma presumim moltes vegades de ser la ciutat de cent fonts.
I es cert. La situació geogràfica del terme municipal al peu de les Guilleries i a tocar el Montseny afavoreix la circulació d’innombrables deus d’aigües subterrànies que afloren a la superfície en forma de abundants fonts i brolladors.
La ciutadania es pregunta com jo mateix, quins interessos s’oculten al darrera de actuacions sense sentit que prenen els nostres governants.
Com és possible que hàgim de empassar-nos una bestiesa tan gran ?